Cada vegada són més els projectes en els quals s’exigeix un nivell de digitalització amb BIM. Tenir en consideració la normativa existent, convencions i estàndards, ens ajudaran a conèixer des d’una perspectiva real i àmplia quals són els requisits per a poder participar de manera eficient.

Al sector de la construcció, a escala internacional, es parla del BIM (Building Information Modeling) des de fa anys com un dels camins cap a la digitalització. És per això que, actualment, els principals despatxos d’enginyeries, arquitectura, constructores i altres perfils professionals utilitzen eines BIM per desenvolupar projectes més eficients.

A aquesta realitat se suma el suport legislatiu de cada país o zona geogràfica. Puntualment podem esmentar la Directiva europea 2014/24/UE del Parlament Europeu i del Consell, de 26 de febrer de 2014, sobre contractació pública i per la qual es deroga la Directiva 2004/18/CE que estableix, a l’article 22.4, que “Per a contractes públics d’obra i concursos de projectes, els estats membres podran exigir l’ús d’eines electròniques específiques, com eines de disseny electrònic d’edificis o eines similars” (fent al·lusió a l’ús d’eines BIM).

Així mateix, a Espanya es pot destacar la Llei 9/2017, de 8 de novembre, de contractes del sector públic, per la qual es transposen a l’ordenament jurídic espanyol les directives del Parlament Europeu i del Consell 2014/23/UE i 2014/24/UE, de 26 de febrer de 2014, que estableix al punt 6 de la Disposició addicional quinzena, amb el títol “Normes relatives als mitjans de comunicació utilitzables en els procediments regulats en aquesta Llei” que expressa taxativament sobre BIM, en particular “Per als contractes públics d’obres, de concessió d’obres, de serveis i concursos de projectes, i en contractes mixtos que combinin elements d’aquells, els òrgans de contractació poden exigir l’ús d’eines electròniques específiques, com ara eines de modelatge digital d’informació de construcció (BIM) o eines similars. En aquests casos, han d’oferir mitjans d’accés alternatius segons el que estableix l’apartat 7 d’aquesta disposició addicional fins al moment en què les eines esmentades estiguin generalment disponibles per als operadors econòmics”. A Catalunya es troba la Resolució TES/188/2019, de 21 de gener, per la qual es dona publicitat a l’Acord del Govern d’11 de desembre de 2018, pel qual es determinen els contractes en què s’ha d’aplicar la metodologia de treball col·laborativa i virtual en tres dimensions anomenada Building Information Modelling (BIM) i la manera i les condicions per fer-ho. Aquesta norma n’especifica clarament l’ús i obligatorietat per a determinats projectes públics.

Destaca l’apartat 1 d’aquesta norma, que ens indica: “La metodologia de treball Building Information Modelling (BIM) s’ha d’aplicar de forma obligatòria a tots els contractes d’obra civil i d’edificació, de concessió d’obres i de concursos de projectes, que tenen per objecte obres de primer establiment, rehabilitació o restauració, promoguts per l’Administració de la Generalitat de Catalunya i el seu sector públic que tinguin un valor estimat igual o superior a l’establert pels contractes subjectes a regulació harmonitzada, segons la legislació de contractes del sector públic, i s’estén a tots els contractes relatius o vinculats a les obres a què es refereixen aquests contractes”.

“La utilització de la metodologia BIM es pot establir com a prescripció tècnica en els plecs de prescripcions tècniques o en els documents descriptius, segons correspongui, o bé com a condició d’execució en els plecs de clàusules administratives particulars”.

Els valors aplicats als contractes són:

  • Els contractes d’obres i concessions d’obres públiques amb pressupost més gran o igual a 5.500.000 euros.
  • Els contractes de subministrament i serveis amb pressupost més gran o igual a 221.000,00 euros.

Finalment, com a normativa de referència ens trobem amb l’ISO 19650 i la seva aplicació mitjançant UNE, de la qual es fa una referència generalista a l’estandardització dels processos de gestió i desenvolupament en els projectes BIM mitjançant la col·laboració i interacció entre els diferents agents en les fases del procés.

En conseqüència, podem fer extensiva les repercussions d’aquestes normatives a altres de vinculades amb la construcció, la inclusió de la qual afecta tant a licitacions públiques com projectes privats, de manera que genera una demanda tècnica en el mercat per a l’ús del BIM.

Prescripció digital mitjançant biblioteques BIM estandarditzades

Una de les maneres de materialitzar el concepte de treballar en BIM és mitjançant l’ús de biblioteques BIM, que són autèntiques eines per al disseny i prescripció d’informació en un projecte, per això la qualitat dels objectes BIM ha de ser clau.

Un dels errors que hi ha en el mercat nacional i internacional és la falta de qualitat i estandardització de les biblioteques BIM. Fabricants que desenvolupen els seus propis paràmetres en descoordinació amb altres fabricants, objectes BIM buits de dades, desenvolupaments de biblioteques realitzades amb programari modificat o d’estudiants (vulneració del copyright), objectes BIM amb informació falsa o incorrecta, etc. Són molts els supòsits que posen fre a una correcta i bona experiència en l’ús dels objectes BIM.

Una solució eficaç a aquest problema és l’estandardització de les biblioteques BIM. Actualment l’estàndard GDO-BIM és l’estàndard internacional més utilitzat i acceptat per fabricants, associacions i professionals per al desenvolupament i ús de biblioteques BIM, que garanteix des d’una perspectiva tècnica la usabilitat i adaptabilitat dels arxius en totes les fases del projecte.

Estructura completa de paràmetres

L’estàndard GDO-BIM presenta una estructura de paràmetres basats en IFC, d’acord amb les recomanacions de la buildingSMART International, la norma ISO 19650 sobre processos i coordinacions a seguir en un projecte i el treball especialitzat de més de deu anys desenvolupant biblioteques BIM per l’empresa Bimetica.

Aquesta estructura de paràmetres preveu no sols l’aportació de dades per part dels fabricants, sinó la possibilitat d’aportació d’informació útil per part dels diferents agents que han d’intervenir en les fases d’un projecte. L’estructura de l’estàndard facilita la possibilitat d’aportació d’informació segons la disciplina i el rol de l’agent intervinent, per la qual cosa confereix a l’objecte usabilitat en tots els moments que es requereixi en el projecte.

L’estructura es presenta en 11 grups de propietats o psets, en els quals s’identifica mitjançant la descripció de la informació requerida.

Núm.Nom psetDescripció
1Pset: IdentificadorEls camps per defecte. Ens permet identificar a l’element de manera senzilla.
2Pset: Identitat legalUn factor important de la qualitat d’un objecte BIM és el seu entorn de desenvolupament. Això comporta autoria, propietat intel·lectual, traçabilitat legal del desenvolupament, l’historial d’aportacions… Criteris que aporten seguretat jurídica en cada desenvolupament i el seu ús posterior en projecte.
3Pset: IfcElementEn realitat, és el Quantity Set (QtySet) de l’element BIM. Aquest set de paràmetres varia segons la tipologia d’element. Un set crucial per poder especificar productes.
4Pset: EspecificacióEl primer nivell per definir el tipus de producte que s’està especificant, utilitzant els paràmetres indicats pel Pset_Common de l’element; aquest pot ser genèric o amb una marca determinada. En aquest pset s’estableixen les condicions per prescriure un producte.
5Pset: PrescripcióUn objecte BIM les dades del qual són acceptades als psets previs es prescriu. Els camps d’aquesta agrupació recopilen la informació necessària per realitzar una comanda a l’empresa fabricant.
6Pset: AnàlisiEl segon nivell per definir un producte. Les propietats de l’objecte BIM seran posades a prova amb les condicions de la seva ubicació en projecte.
7Pset: ClassificacióA més dels sistemes de classificacions més trajectòria que l’IFC, es pot definir millor la categoria de l’element utilitzant aquests recursos disponibles a escala internacional, però adaptant-los a projectes locals.
8Pset: LogísticaEn la seqüència constructiva d’un edifici es defineixen els temps de subministrament i col·locació de les unitats del producte prescrit. Potser el pset que tingui més activitat de gestió de dades. [CGC1] 
9Pset: Gestió & MantenimentUna vegada instal·lat el producte en el projecte, es tornen rellevants altres dades. Aquest pset s’aplica ja en un entorn construït on és important mantenir les dades rellevants i considerar els aspectes de garantia d’un producte.
10Pset: Seguretat & SalutUn altre pset que pot ser aplicat en qualsevol moment. Es torna molt rellevant en les fases de construcció i gestió d’un edifici. Al costat de l’anàlisi de cicle de vida, el pset de seguretat i salut ajuda elevar la qualitat d’un edifici.
11Pset: Sostenibilitat & Cicle de vidaAquest pset reuneix la informació necessària per poder analitzar les qualitats sostenibles d’un producte. Es defineixen com les propietats de cicle de vida o impacte mediambiental, així com també s’inclouen paràmetres d’estàndards de sostenibilitat com BREEAM o LEED. Pot ser aplicat en qualsevol moment del desenvolupament del projecte, si es compta amb les dades suficients.

Traçabilitat i usabilitat dels objectes en un projecte BIM

Cada projecte BIM té els seus propis requeriments i cada professional intervinent aportarà o necessitarà de determinada informació. L’important d’aquesta premissa és tenir preparat el projecte i les biblioteques BIM perquè la sincronització de dades i col·laboració sigui real. Per això l’estàndard GDO-BIM, presenta una estructura inclusiva i discrecional entre les parts des del punt de vista contractual. Així es postula les possibilitats de la intervenció de diferents professionals en l’ús dels objectes BIM sense que aquests s’hagin de reeditar o refer. Aquesta combinació de psets o informació del producte en relació amb el LOD del BIM, com ara el 100, 200, 300, 350, 400, 500 i 600, així com les diferents fases del BIM com ara F1, F2, F2, F4, F5, F6, F7 i F8 i les dimensions del BIM com ara la D3, D4, D5, D6, D7 i D8, ajuden a obtenir un rendiment dels objectes BIM en tot moment. Aquest sistema de treball evitarà un sobreesforç en temps de gestió de dades i coordinació entre els equips de treball.

Estructura de dades sincronitzades entre objectes genèrics i de marca

La clau d’un estàndard és poder sincronitzar dades d’una forma fàcil, i que l’estructura d’informació coincideixi alhora amb els termes d’aquesta.

L’estàndard GDO-BIM té com a finalitat màxima aquesta idea de facilitar la comprensió i els fluxos de treball entre els agents de la construcció que treballen en projectes BIM. El fabricant juga un paper fonamental per aconseguir aquesta finalitat.

En aquest sentit, veurem mitjançant els gràfics següents com podem observar la millora en el flux de treball amb la utilització d’objectes estandarditzats.

Substitució de casos reals

Fem les simulacions següents partint d’objectes BIM (genèrics i de marca) que existeixen en el mercat. S’ometen les marques de fàbrica per qüestions de dret de publicitat.

Cas 1: Objecte genèric sense estàndard per un de marca sense estàndard Caso 2: Objecte de marca sense estàndard per un de marca sense estàndard
Sirena interior genèrica – Sirena interior de marca Sirena interior de marca – Sirena interior de marca
Cas 3: Objecte genèric amb estàndard per un de marca sense estàndardCas 4: Objecte genèric amb estàndard per un de marca amb estàndard
Sirena interior genèrica – Sirena interior de marca Sirena interior genèrica – Sirena interior de marca
Cas 5: Objecte de marca amb estàndard per un de marca sense estàndardCas 6: Objecte de marca amb estàndard per un de marca amb estàndard
Sirena interior de marca – Sirena interior de marca Sirena interior de marca – Sirena interior de marca

Podem concloure que actualment ens trobem amb un marc normatiu favorable en diferents nivells per invertir en un model de negoci basat en la metodologia i tecnologies BIM. Aquesta legislació suposa l’obligatorietat de l’ús d’aquests mitjans de digitalització per a determinats projectes constructius, i no és  fàcil competir amb eines menys eficaces.

Així mateix, podem comptar amb material o documents que informen sobre els fluxos de treball estandarditzats i eines de prescripció (biblioteques BIM estandarditzades) que ajuden a una millor coordinació i comprensió.

Pablo Daniel Callegaris Rodríguez, CEO Bimetica.com i CEO BIMLegal.net