Catalunya va ser l’únic país del sud d’Europa que, malgrat no tenir ni ferro, ni carbó ni cotó, va fer la Revolució Industrial al segle XIX. I també, malgrat les bombolles puntcom i immobiliària, la crisi del 2008 i l’aposta pel turisme, continua sent un país on el pes de la indústria és rellevant. El sector industrial arrossega fins al 50% de l’economia, si hi afegim altres sectors associats com la logística, el transport, etc., ja que la indústria és el sector econòmic que més consums intermedis requereix per unitat de producció. I val a dir que tenim una indústria cada cop més especialitzada i més internacionalitzada, i que cada cop més dedica una quantitat constant i significativa de la facturació a invertir en capital, en R+D i en formació dels treballadors. I cal remarcar que la indústria és el sector que garanteix una estabilitat més gran de l’ocupació i amb sous millors que en altres sectors.

I, per tant, a partir del passat i del present, s’ha d’encarar el futur amb fermesa i determinació. És clar que hi ha una sèrie d’elements clau que s’han de potenciar tant sí com no: la innovació, perquè si una empresa no innova acaba tancant (un informe de l’AMEC diu que el 97% de les empreses han invertit el 2020 en innovació); la digitalització; la Indústria 4.0; la internacionalització, és a dir, l’exportació (el mateix informe de l’AMEC ens diu que, malgrat la pandèmia, les exportacions s’han mantingut força bé), i la sostenibilitat, un element cada cop més important que no es pot oblidar. I per a aquest futur caldrà tenir en compte també els fons europeus Next Generation. Són diners que fan molta falta. Malauradament, algunes empreses han hagut de tancar, però moltes s’han endeutat i la majoria necessiten invertir en projectes per assegurar-se el futur.

Però aquest futur industrial l’hem de crear entre tots els actors implicats. I nosaltres com a Col·legi de l’àmbit industrial continuarem participant activament a impulsar el sector industrial, col·laborant amb les escoles d’enginyeria, amb les empreses, amb les administracions, i en tot el que se’ns demani i estigui al nostre abast. Per exemple, som membres del Pacte Nacional per la Indústria, que es va reunir després de força temps el 10 de setembre passat. Cal dir que en el nou mandat de la Junta de Govern, que vam encetar al març, un dels objectius que tenim és apropar més al Col·legi les empreses del sector industrial. Hem dissenyat, entre altres coses, un nou format d’acte anomenat case study, que consisteix a abordar un repte tecnològic concret des de tres punts de vista diferents a càrrec de tres empreses. També volem incentivar la participació dels col·legiats que treballen en indústries perquè ens expliquin a través de ­Theknos projectes o empreses innovadores, tecnològicament parlant, per compartir l’experiència amb tot el col·lectiu.

Per acabar, vull dir que el dia 5 d’octubre la directora general d’Indústria de la Generalitat, Natàlia Mas, dictarà la conferència L’enginyeria, una professió clau per assolir la nova indústria i que durant l’acte es presentarà l’informe: Propostes i recomanacions per revitalitzar la indústria catalana, elaborat per un grup de col·legiats i revisat i avaluat pel consell assessor del Col·legi.

Miquel Darnés, degà del Col·legi d’Enginyers Graduats i Enginyers Tècnics Industrials de Barcelona.