Tot canvia! Això és una premissa infranquejable en tots els sectors i professions. La qüestió és: com enfocar el canvi?

Podem dir que el sector de la construcció està experimentant una forta transformació en les maneres de treballar i exercir un projecte, de la qual la digitalització és un dels eixos principals. El BIM (Building Information Modeling, per la sigla en anglès) és un pilar de la digitalització que tota enginyeria hauria de tenir en compte per no quedar obsoleta.

Això no obstant, la resistència al canvi cap a la digitalització sembla ser un enfocament emparat no sols en una situació econòmica o falta de temps per formar-s’hi, sinó per una manca d’oportunitat real de treballar en projectes que requereixin BIM. Almenys aquests són els tres arguments que plantegen les enginyeries per no invertir-hi.

La veritat és que tota enginyeria hauria d’invertir a treballar en BIM, per una qüestió d’eficiència, visió de negoci, evitar errors, i estalvi econòmic i de temps. És clar que tot això cal veure-ho amb una certa perspectiva i visió empresarial. Qui no treballa sota aquest sistema és perquè no veu l’oportunitat de negoci i aquesta visió, si bé és legítima, té un recorregut curt. Avui podem veure per internet diversos projectes elaborats en BIM i accedir a participar en moltes licitacions públiques (nacionals i internacionals) o projectes privats la singularitat dels quals és poder treballar en un entorn digitalitzat amb eines BIM. Això és un fet i, per tant, existeix un mercat clarament en creixement.

Cada enginyeria té la seva pròpia realitat. La qüestió és saber quan fer el salt i invertir. Existeix molta informació sobre aquest tema, i cal saber navegar en un mar cada vegada més saturat de dades, per això des del Col·legi d’Enginyers Graduats i Enginyers Tècnics Industrials de Barcelona es busca informar més els seus col·legiats i el sector sobre els avantatges d’aquesta metodologia de treball.

La prescripció d’objectes BIM com a eina de treball

Si ja ets una enginyeria que treballa en un entorn BIM, deus saber que existeixen biblioteques d’elements constructius o Objectes BIM que serveixen com a eines de treball per als teus projectes.

Aquestes eines es presenten en dues versions. Es distingeixen com a objectes BIM genèrics i objectes BIM de marca. Els primers són una representació aproximada de l’element constructiu que s’inclou en el projecte; incorpora una sèrie de paràmetres i dades que serveixen de base per documentar i informar, però no arriba a aportar la informació final requerida per a una anàlisi correcta de comportament i execució d’aquests elements en un projecte. Els segons, en canvi, els anomenats elements de marca, ja es troben més definits, amb informació avalada pel fabricant, fonamental per a la presa de decisions encertades.

Per tant, els objectes BIM representen, com ja s’ha dit, una eina de treball per a les enginyeries, i podem dir que existeixen a bastament i en creixement. Destaca que la majoria de les biblioteques d’objectes BIM són d’accés gratuït, la qual cosa és un gran avantatge per als professionals a l’hora d’accedir a fonts d’informació gratuïtes.

Estalvi econòmic i de temps en la utilització de biblioteques BIM gratuïtes

Hi ha institucions professionals i associacions de fabricants que han desenvolupat i invertit temps i esforç econòmic per fer costat a la indústria de la construcció i promoure l’ús d’objectes BIM genèrics.

Així mateix, els fabricants són el sector que més ha apostat per oferir gratuïtament les seves biblioteques de productes en BIM; si bé es busca que qui prescrigui pugui accedir a informació avalada i fer-hi tot tipus de càlculs i mesuraments, la finalitat que persegueix el fabricant és reflectir la seva marca i qualitat en el projecte. S’afegeix a aquest punt que la prescripció d’informació d’un objecte BIM de marca aporta una garantia addicional al projecte, ja que la informació prescrita és la que aporta el fabricant i, per tant, n’és el responsable. Cal pensar que un objecte BIM de marca és un contenidor de dades o bessó virtual (almenys pel que fa a la informació de les qualitats i tècniques) d’un producte real.

Des d’un punt de vista econòmic o empresarial, accedir gratuïtament a aquests desenvolupaments, arxius BIM genèrics o de marca, representa un autèntic estalvi a l’hora de desenvolupar el projecte, només s’ha de descarregar i prescriure. A més, si cada professional o despatx hagués de desenvolupar la seva biblioteca d’objectes, no sols hauria de desemborsar una forta quantitat de diners en mitjans (programari, maquinari, formació especialitzada en desenvolupament d’objectes BIM, etc.), sinó que s’enfrontaria amb la necessitat de buscar la informació que s’ha d’introduir en els objectes, amb el que comporta de contacte amb els fabricants, o documentar-se per altres mitjans; tot plegat, incrementa encara més el cost econòmic i de temps per desenvolupar una biblioteca d’objectes BIM privada admissible. Fer-ho és com reinventar conceptualment la roda.

Exemple de capa de dades que pot tenir un article.

Avui dia es pot accedir a webs d’institucions professionals, associacions de fabricants, fabricants o plataformes (com Bimetica.com) on es poden descarregar sense cost biblioteques senceres d’objectes BIM. Un recurs que cada vegada està més especialitzat i estandarditzat, com pot ser el cas de biblioteques BIM desenvolupades amb l’estàndard GDO-BIM, que reflecteixen una garantia en el desenvolupament dels objectes.

Per concloure, sabem que treballar en un entorn digital amb BIM ens genera més productivitat i més oportunitats de treball; cada vegada hi ha més projectes que requereixen la realització en aquest entorn tecnològic i metodològic, i disposar d’una biblioteca d’objectes BIM per prescripció (genèrics o de marca) es tradueix en una necessitat en creixement. Per això la pregunta que cal fer-se és: com enfocar el canvi?

Pablo Daniel Callegaris Rodríguez, CEO Bimetica.com i CEO BIMLegal.net