Cristina Olmos, Departament del Col·legiat, Comunicació i Màrqueting d’ENGINYERS BCN.

La tendència a una relativament nova manera de treballar ja fa anys que s’observa: és el que s’anomena treball col·laboratiu en línia o a la xarxa. Els fets més recents, però, han accelerat aquesta tendència, convertint-la en un transformació gairebé ineludible. Però la pregunta és: estem preparats per a aquest canvi? En aquest article en reflexionem una mica.

L’expansió del teletreball que hem experimentat durant 2020, molt probablement, ha arribat per quedar-se. És fàcil pensar, doncs, que ens trobem davant d’un punt d’inflexió pel que fa als sistemes de treball. L’avenç de les noves tecnologies de la informació i la comunicació ens ha proporcionat un munt de recursos per a treballar de manera deslocalitzada. Les oficines clàssiques es difuminen per donar pas a la possibilitat de treballar des de gairebé qualsevol lloc, sempre que tinguem connexió a internet. Si bé, per una banda, es tracta d’un gran avantatge, per una altra, requereix que també ens adaptem a l’hora de fer i treballar.

La deslocalització horària i geogràfica ens planteja el risc que els membres d’un equip de treball acabin treballant com a illes d’autogestió i que es pugui arribar a produir una sensació d’estar desvinculat o sol. Aquest fet ens dona, per tant, un toc d’atenció, quant a les implicacions que això tindrà en l’àmbit d’eficàcia de l’equip, com a les conseqüències per a la salut mental de les persones. Els xats, les videotrucades, el telèfon o el correu electrònic poden compensar-ne una mica els efectes, però així i tot seria interessant generar maneres de vincular els equips. Entren aquí en escena les reunions periòdiques, l’establiment d’objectius clars i concrets i les estratègies de comunicació dels equips, que fomentaran la relació humana entre els treballadors i la coordinació dels esforços per a aconseguir les fites marcades.

Per a una veritable transformació, necessitarem formació a diferents nivells: sobre quins són els recursos TIC al nostre abast i com funcionen, però també sobre com organitzar la nostra feina i la del nostre equip de treball fent servir aquests recursos. El paper del líder pren, a més, una rellevància fonamental, esdevenint la figura entorn la qual s’articularà la resta de persones i el seu desenvolupament professional. L’esforç per definir i comunicar la feina a fer, el seguiment dels projectes, la flexibilitat per a respondre als esdeveniments… tot suma per a un funcionament eficient.

Si us pregunto si encara adjunteu sempre els documents als correus electrònics, tot i disposar de recursos al núvol, segurament em contestareu que sí. I què hi ha de generar innumerables versions d’un mateix document amb els canvis agregats? Aquests són només dos exemples respecte a les antigues formes de treballar que podrien ser fàcilment substituïdes per les eines de treball col·laboratiu en línia. De mica en mica ens anem adaptant, però cal que fem un canvi de mentalitat per tal que es produeixi un veritable canvi. I per què cal fer aquest canvi?, preguntareu, si jo ja treballava bé com sempre. Veiem, per acabar, alguns beneficis que ens pot aportar aquesta nova manera de treballar.

BENEFICIS DEL TREBALL COL·LABORATIU EN LÍNIA

Sempre que les estratègies de treball col·laboratiu a la xarxa estiguin ben plantejades, això pot contribuir positivament en els següents aspectes:

  • Reducció de costos: millora en el temps invertit per a fer la feina, però també a escala econòmica. A més d’un estalvi d’espai, eliminant emmagatzematges innecessaris.
  • Aprofitament de potencials: aquest punt es refereix més al component de col·laboració. La suma de diverses persones, amb les seves característiques particulars, treballant alhora sobre un mateix document o projecte, pot oferir millors resultats i incrementar l’eficàcia i la capacitat d’innovar.
  • Millor organització i flexibilitat: les eines de treball col·laboratiu en línia proporcionen recursos per a treballar en equip de manera efectiva tot i no compartir un espai físic ni temporal, oferint la possibilitat que la informació i la interacció estigui sempre a l’abast de tots els seus membres.
  • Creixement competencial i del coneixement: el fet de treballar de manera col·laborativa fomenta l’intercanvi de coneixements entre les persones i per tant el seu creixement en l’àmbit de les competències. En gran manera, aprenem per imitació, com sabem. Veure i compartir les maneres de treballar dels altres ens fa augmentar el nostre potencial professional, alhora que contribuïm al dels altres, fent créixer també l’equip en el seu conjunt.

Finalment, comentar que caldrà, per part de tots, complir amb certs requisits, com el compromís i la confiança, que haurien d’impregnar la cultura empresarial. Per part de les companyies, com sempre, serà important fomentar la promoció, les oportunitats i la motivació en els recursos humans.