Espero que al bon amic i col·legiat d’ENGINYERS BCN Ramon Gasch no li sàpiga greu que el títol de l’article s’assembli molt al del seu llibre de la col·lecció Theknos: “Nosaltres els pèrits”, on explica de forma amena i divertida les seves experiències, vivències i reflexions, al llarg de molts d’anys d’exercici de la professió d’enginyer. Volem aclarir que a partir d’ara ens referirem única i exclusivament als “nostres”, d’enginyers. Si bé és cert que amb la resta d’especialitats i nivells compartim moltes coses, sobretot amb els de l’àmbit industrial, volem centrar-nos només en el col·lectiu de professionals que actualment s’aplega al voltant del Col·legi d’Enginyers Graduats i Enginyers Tècnics Industrials de Barcelona.

Val a dir que la nostra professió ve de molt lluny, de l’inici de la revolució industrial, a mitjans segle XIX. Cal destacar que, malgrat la manca de matèries primeres i de fonts d’energia, entre més coses, Catalunya va fer la revolució industrial a la vegada que Anglaterra. L’esperit emprenedor de la burgesia catalana no va voler deixar passar l’oportunitat d’agafar el tren del progrés, que passava per crear fàbriques arreu del país, sobretot a les zones on hi havia rius amb cabdal suficient per fer moure les turbines. I per instal·lar-les i fer-les funcionar, a banda dels obrers, feien falta tècnics amb capacitació suficient: els enginyers.

Nosaltres vam començar com enginyers de segona. Després, pèrits. Vam continuar amb els enginyers tècnics i finalment som enginyers graduats. Molt noms per una mateixa professió. Una professió vinculada a la producció; als projectes tècnics (instal·lacions, legalitzacions, obres,…); al manteniment; a la gestió de la qualitat; als peritatges; a la seguretat… Són molts el camps i àmbits en què ens movem i podem dir ben alt i clar que som professionals versàtils. Segurament aquest és un dels punts forts que tenim i gràcies al qual, entre més coses, som de les enginyeries amb més demandes en el mercat laboral. La Borsa de treball d’ENGINYERS BCN rep més de 1.000 ofertes de feina cada any, tot i que amb la crisi de la Covid-19 s’ha notat un clar descens. Però estem convençuts que quan l’economia es recuperi, ràpidament tornarem al pòdium de les més sol·licitades. Segons un recent estudi de la Cambra de Comerç de Barcelona, els estudis relacionats amb el sector industrial i tecnològic estan a dalt de tot del rànquing dels més demanats, només una mica per dessota dels relacionats amb la informàtica i les telecomunicacions. Ara bé, és evident que els perfils professionals relacionats amb el nostre col·lectiu han canviat amb el pas del temps. La professió s’ha anat reinventant per donar resposta a les noves necessitats, especialment els darrers anys, com a conseqüència de l’acceleració dels canvis tecnològics, econòmics i socials. El Servei d’Ocupació i Promoció Professional (SOPP) del Col·legi va publicar un article en aquest blog on es comenten els perfils professionals emergents, entre els quals destaquen els relacionats amb la gestió energètica, la biotecnologia o la robòtica, entre altres.

Ara bé, a partir d’ara, a causa de la Covid-19, les coses es complicaran una mica. Si ja estàvem en un escenari VUCA (veure l’Observatori de la revista Theknos de març-abril), ho estarem encara més.

Caldrà extremar la capacitat de reacció davant els esdeveniments, que serà més important que la planificació i s’haurà d’estimular la imaginació, ja que no n’hi haurà prou amb la informació, sinó que farà falta l’aparició d’idees noves. Valors i competències com la innovació, la col·laboració, la confiança, la flexibilitat, la intuïció, la resiliència… adquiriran una gran importància. Per tant, com a enginyers compromesos amb la professió, el Col·legi i la societat, haurem de saber tirar endavant en temps que no seran fàcils. Segur que ho sabrem fer, com ja ho hem demostrat al llarg de la nostra dilatada història.

Miquel Darnés, degà del Col·legi d’Enginyers Graduats i Enginyers Tècnics Industrials de Barcelona.