Hi ha una frase de la coneguda cançó “Els sons del silenci”, de Simon & Garfunkel, que ve a dir que ningú no va gosar a pertorbar el so del silenci. Doncs, alguna cosa semblant va esdevenir durant els onze dies mal comptats del confinament total. Tot i que amb el confinament a mitges, el so del silenci s’ha vist pertorbat, podem afirmar que, de moment, els decibels que ens envolten han disminuït força. I de veritat que és d’agrair. A tall d’exemple, el 22 d’abril, en una de les zones més comercials de Lleida, es van registrar 9,9 dB (A) menys que el mateix dia de l’any anterior, cosa que significa una disminució del 14% en la percepció sonora que rep el ciutadà. Perquè encara que tot és relatiu i qui tornava d’un viatge, per exemple, a alguna ciutat del sud-est asiàtic, Barcelona li podia semblar la ciutat més silenciosa del món, la contaminació acústica de les ciutats i poblacions catalanes, abans de l’estat d’alarma, no era menor. Però deixant a banda les apreciacions subjectives de quin lloc és sorollós o no, és evident que hi ha normatives tècniques i legals que defineixen amb precisió els nivells de pressió acústica permesos.

Així doncs, hi ha la Llei de la Generalitat, 16/2002, de 28 de juny, de protecció contra la contaminació acústica, basada en el projecte de directiva del Parlament Europeu sobre avaluació i gestió del soroll ambiental. La Llei posa en pràctica tot un seguit de mesures que tenen un efecte directe en la qualitat de vida dels ciutadans i posa a l’abast de les administracions els instruments necessaris i els recursos suficients per a assolir aquesta finalitat. Val a dir que molts ajuntaments tenen, a més, ordenances municipals de regulació acústica, basades en la llei, que poden arribar a ser més restrictives. Perquè, entre més coses, sembla demostrat que l’excés de fressa és perjudicial per la salut, ja que pot provocar sordesa, a més d’insomni, irritabilitat, nerviosisme,…

Així doncs, si l’escenari post Covid es planteja, com seria desitjable, en termes mediambientals, sostenibles i tecnològics, la reducció del soroll ambiental, de la contaminació acústica, hauria de ser una de les coses importants a tenir en compte. Perquè cal avançar cap a la pacificació dels nuclis urbans en tots els àmbits possibles i, per tant, també en aquest.

Per anar bé, tothom hauria de contribuir a reduir els decibels a nivells més saludables. Des de les administracions, complint i fent complir la Llei i potenciant la mobilitat més silenciosa, passant pels empresaris d’activitats sorolloses, adequant les instal·lacions, i continuant amb les persones, mirant de no tenir determinats comportaments molestos. Caldria procurar, de totes totes, no recuperar els nivells anteriors a la crisi, perquè hi ha el perill que les nostres orelles s’hi tornin a acostumar ràpidament un altre cop, cosa que no és gens desitjable.

Cal afegir que hi ha col·legiats que es dediquen a fer sonometries, en totes les aplicacions, que a la Guia de Professionals del Col·legi d’Enginyers Graduats i Enginyers Tècnics Industrial (ENGINYERS BCN) n’hi ha més de deu d’identificades (mesures correctores, certificació del soroll, peritatges…). D’altra banda des d’ENGINYERS BCN tenim el Servei de Lloguer d’Aparells de Mesura, per facilitar la feina als companys que s’hi dediquen. Com a enginyers també hem de contribuir amb els nostres coneixements a fer possible una vida menys sorollosa i, per tant, més saludable per a la ciutadania.

Miquel Darnés, degà del Col·legi d’Enginyers Graduats i Enginyers Tècnics Industrial (ENGINYERS BCN).