Estem vivint uns moments únics, excepcionals i esperem que irrepetibles. La llàstima és que no per cap cosa bona, sinó tot el contrari. Aquests dies hi ha una autèntica tensió dialèctica entre l’opinió dels experts i la de determinats polítics, determinats empresaris, determinada premsa i d’altres parts interessades. Hi ha un autèntic conflicte de valors, que posa de relleu que els experts mesuren els riscos pel nombre de vides que es perden, mentre que la resta dels esmentats fa distincions com, per exemple, entre una tragèdia humanitària i una tragèdia econòmica. És tan legítima una postura com l’altra? Segur que hi haurà respostes per tots els gustos, però malauradament no hi ha cap exemple que ens serveixi de referència, perquè en aquest cas s’està complit l’adagi català de “Cada terra fa sa guerra”. Des del confinament estricte de Wuhan durant més de dos mesos, fins a la certa “normalitat” sueca, hi ha tota una escala de grisos.

El cas de L’Estat espanyol, però, és paradigmàtic. Va costar molt que el govern central es decidís al confinament total, entre més coses, per la impossibilitat d’adoptar altres mesures, ja que la manca de previsió a tots nivells, inclosos els nostrats, ha estat proverbial. I, ara, continuant amb les directrius erràtiques com el rumb d’un vaixell a la deriva, decideix que s’ha de tornar a la feina, espolsant-se les responsabilitats de sobre per carregar-li el “mort” – i perdoneu l’expressió- als empresaris. Ningú pot vaticinar del tot què passarà, perquè no podem oblidar que l’ínclit Pedro Sánchez, que tan aviat té més mala sort que els passatgers del Titanic, com més sort que el Barça a Stamford Bridge el 2009, ha decidit no fer cas de l’opinió d’experts reputats, ans al contrari, els seus adlàters s’han fet un tip de menystenir-los. Fer callar experts que han advertit de desastres, resulta una pràctica habitual a molts llocs. Ara bé, si té mala sort el preu que n’haurà de pagar pot ser elevadíssim, enorme.

Però els que ens ha de preocupar més a tots plegats, és com hem d’afrontar la situació actual i, sobretot, la futura. Serà inevitable que tard o d’hora tothom s’hagi d’incorporar a la vida “normal”, a banda dels que mai han deixat de fer-ho, o que només ho han fet durant els quinze dies de gràcia. Ens hem d’anar mentalitzant que, de moment, el virus ha vingut per quedar-se i per tant hem de mirar d’evitar la por irracional, ja que debilita i perjudica, i fer ús del sentit comú. Però el que sí o sí hem de fer tots plegats és exigir als nostres governants el que diu l’autor de Sàpiens, Yuval Noah Harari: “Els països han d’estar disposats a compartir informació de manera oberta i ser capaços de confiar en les dades i les idees que rebin”.

Per la nostra part, dir-vos que el Col·legi segueix amb la seu tancada i mantenint el teletreball com la millor mesura, de moment, per protegir l’equip humà i tothom que pogués trepitjar-la. Som conscients de les molèsties que això pugui ocasionar i per això us agraïm sincerament la vostra comprensió i paciència, convençuts que tard o d’hora ens hi retrobarem. Fins aviat!

Miquel Darnés, degà