Les dones hem protagonitzat la revolució silenciosa més gran de la història. A dia d’avui, aquest silenci s’ha transformat en un clam per la igualtat que ja no podrà aturar ningú. Aquest canvi s’ha produït principalment perquè enguany estem més preparades que mai, perquè el coneixement al qual finalment hem pogut accedir en condicions d’igualtat ens ha fet més fortes i perquè el feminisme ja no és només una teoria intel·lectual: és una moral que exigeix una pràctica.

Sense oblidar les grans figures del passat, les pioneres que han marcat el camí sense el qual nosaltres no seríem on som, avui la participació normalitzada de la dona en tots els nivells de la societat, ja sigui en la participació civil, el poder polític o econòmic, hauria de ser una qüestió imperativa. Paral·lelament, els homes també han entès que aquesta és una lluita on han d’estar al nostre costat. Les dones no reclamem un tracte de favor: simplement, demanem la justícia que mereix el nostre esforç.   

Els drets de les dones (també els dels homes, perquè a ells també afecta qualsevol retallada en l’àmbit de les llibertats) tornen avui a estar en perill arran el creixement de la dreta més carrinclona, contrària als avenços feministes, i a la xacra terrible de la violència masclista, que es palesa indiscutiblement amb el constant assassinat de dones en mans d’assassins sense cap mena d’escrúpols.

MARÇ, EL MES DEL CLAM PER LA IGUALTAT

Aquests dies assistim a nombroses crides a la reflexió sobre aquesta problemàtica: als mitjans de comunicació, a les xarxes, a les celebracions cíviques i institucionals, als Col·legis professionals, en associacions molt diverses i també al carrer. Àmbits de tot tipus on proclamem els nostres drets i denunciem que amb lemes i bones intencions no n’hi ha prou: calen polítiques efectives.

Les dones apostem per una nova societat, i les nostres reivindicacions no poden deslligar-se de la voluntat d’un futur amb valors de més tolerància i d’un futur econòmicament més sostenible. Aquest equilibri és possible i nosaltres hi estem aportant solucions que són factibles.

Parlem, doncs, de mesures concretes, d’ una nova societat on les persones estiguin al centre de la vida i no al servei de les elits econòmiques:

  • Horaris laborals racionals

Espanya és un dels països on la productivitat és més baixa i la presència al lloc de treball té més durada. El nostre país ja té empreses creades per dones on s’hi fan horaris de 6,5 hores diàries; unes dinàmiques laborals que aconsegueixen un equilibri més sa entre el treball i la vida i on s’afavoreix l’equilibri de les famílies sense que això faci disminuir la productivitat de l’empresa en qüestió.

  • Llars d’infants de prestació pública i gratuïtes de 0 a 3 anys

El País Basc te una taxa d’escolarització en aquest tram d’edat d’un 93,1%. Catalunya només del 60,9%. Aquest percentatge no és fruit de la casualitat. Està demostrat que aquest servei ofereix resultats molt positius com a instrument facilitador de la conciliació familiar i laboral, i que afecta directament en l’augment de la participació de les dones al mercat laboral. La despesa pública necessària per a sufragar-lo es veu facilitada precisament per l’aportació d’impostos procedents dels treballs de les dones, que creix amb la conciliació. Es calcula que les rendes derivades del treball (amb aquest augment de l’ocupació femenina) suposarien un increment del 0,3% del PIB de Catalunya.

  • Serveis de cura que alliberin a les dones

Un augment del PIB suposaria un augment de la renda de les famílies: per tant, més consum i una major activitat econòmica.

  • Escolaritzar els més petits iguala el nivell econòmic i social des de les primeres edats i possibilita educar en igualtat i sense estereotips

Els especialistes ens diuen que el moment on les neurones visualitzen les diferències entre dones i homes comencen ben aviat. Una educació orientada a la igualtat i no a la diferència resoldria ja d’entrada un problema que va creixent fins l’adolescència, quan ja és molt més difícil de solucionar. Les vocacions en les professions més masculinitzades tindrien així també la possibilitat de presentar-se com a opció pràctica i de vocació a les nostres nenes aflorant de manera lliure i natural, sense estereotips de cap mena. La gratuïtat de l’escolarització és una eina que disminueix la pobresa infantil i la femenina; permet un salari a la dona treballadora i li assegura una pensió de jubilació digna en el futur.

  • Resoldre la cura amb la creació dels serveis socials i professionalitzats que la realitzin són elements claus per a l’alliberament de la dona.

Una de les grans amenaces per a les dones és la cura dels grans i malalts de l’entorn familiar, de la qual s’ocupen quasi en exclusivitat; aquesta tasca tan complicada acostuma a arribar quan la dona té un treball digne i remunerat i la torna a posar en una situació on la vida familiar i la laboral entren en conflicte.

És possible impulsar una economia sostenible que permeti aquest tipus de societat i hem de treballar per tal d’aconseguir-la. Si es posa en valor les hores dedicades a la cura, aquestes suposarien el 24% del PIB català.

MÉS DONES DIRECTIVES

El manifest del II Fòrum Hipàtia, al qual vam assistir més de 200 dones professionals amb el lema “La revolució econòmica i social de les dones. Un nou paradigma per a tothom”, va constatar que si hi ha més dones en la direcció de les empreses, aquestes creixen més, augmenta el seu volum de negoci entre un 10 i un 20% i per tant son més sostenibles. I el que és més important, incrementa el seu nivell de diversitat, creativitat i tolerància, i el seu compromís amb el benestar comú.

Per aconseguir-ho cal que els poders públics s’impliquin, que es compleixi la Llei d’Igualtat amb incentius i també sancions exemplars quan pertoqui i que així es transformin de debò les actuals estructures patriarcals.

Hi tenim dret, som més de la meitat del món i, si em permeteu que us ho recordi, fem la feina de parir. I de franc.  

LA IMPLICACIÓ DELS COL·LEGIS PROFESSIONALS: UNA EINA NECESSÀRIA

També ENGINYERS BCN, com a Col·legi de referència de l’enginyeria, ha de ser un model en aquesta lluita. Ens hem adherit al Decàleg per l’equitat de gènere en l’àmbit dels col·legis professionals de Catalunya que inclou: equitat en la organització, equitat laboral, formació en equitat, educació en equitat, corresponsabilitat familiar, no discriminació per raó de gènere, visibilitat col·legial i professional, comunicació amb respecte al gènere, actuació ferma davant la violència de gènere i compromís professional de tots amb perspectiva de gènere.

Ma Cinta Pastor, vicedegana d’ENGINYERS BCN.