En altres articles d’aquest blog hem parlat de l’evolució de l’enginyeria de l’àmbit industrial i sobre alguns dels diferents perfils que la componen. En aquesta ocasió fem una revisió del que ha estat i és a hores d’ara l’enginyeria tèxtil, una professió de llarga i important tradició als Països Catalans.

MÓN ACADÈMIC

En l’actualitat, el Grau en Enginyeria de Tecnologia i Disseny Tèxtil habilita a l’exercici de la professió d’Enginyer Tècnic Industrial en l’especialitat tèxtil. Aquesta professió ha anat canviant al llarg dels anys i els estudis que en donen accés han passat per nombroses reformes, donant diferents noms a la titulació. L’any 1904, fa ja més d’un segle, a Terrassa es començaven les primers classes, que sorgien per donar resposta a les creixents necessitats de la indústria tèxtil de la zona.

Resumir la història de la professió al nostre país és una tasca impossible de realitzar en poques línies. Tot i que a Catalunya la tradició pel tèxtil ve de molt lluny i podem trobar apunts històrics des de l’edat mitjana, cal assenyalar un fet determinant per al sorgiment d’aquesta professió: la introducció dels teixits sintètics, que es va produir a nivell mundial durant la dècada dels 50 del segle passat.

La indústria tèxtil va tenir una forta influència en el creixement de l’economia catalana al segle XVII, però s’ha vist amenaçada en nombroses ocasions pels moviments a nivell polític i les guerres. Les associacions i gremis van lluitar dur per a conservar i mantenir el tèxtil català. Al segle XVIII la indústria del gènere de punt es comença a desenvolupar. I a finals del segle XIX es configura el triangle llaner de Sabadell-Terrassa-Barcelona, on el sector serà especialment significatiu. Vers la fi d’aquest mateix segle el Maresme es converteix en un altre punt de referència, més dedicat fins aleshores als teixits plans de cotó. L’any 1921 la diputació de Barcelona estableix l’Escola Especial de Teixits de Punt a Canet de Mar, que va impartir els estudis fins l’any 2011.

A dia d’avui la UPC de Terrassa, a l’Escola Superior d’Enginyeries Industrial, Aeroespacial i Audiovisual de Terrassa (ESEIAAT), imparteix aquests estudis, oferint aquesta opció formativa única dins tot l’estat. Els avenços tecnològics, com és lògic, han fet que els plans d’estudis es transformessin. El títol d’Enginyer Tècnic Industrial Tèxtil, previ a la darrera reforma universitària, incloïa formació en els camps de producció bàsica (filatures i teixidories), serveis (tintoreries, estampats i acabats) i productes acabats (gèneres de punt i confecció). En l’actualitat el Grau proporciona una sòlida base en les disciplines comunes de l’àmbit de l’enginyeria industrial, aprofundint, a més, en continguts sobre els biopolímers, la logística i la gestió del negoci d’àmbit global. Es proporcionen coneixements per poder seleccionar i utilitzar materials i productes, teixits tècnics i intel·ligents; dissenyar, optimitzar i desenvolupar tecnologies relacionades amb productes i processos tèxtils, i dirigir i gestionar empreses relacionades amb el sector.

Un altre element a destacar respecte l’evolució dels estudis d’enginyeria tèxtil és l’oportunitat d’especialitzar-se en una branca determinada o altra cursant algunes de les dobles titulacions: Tèxtil – Mecànica, Tèxtil – Disseny Industrial i Desenvolupament del Producte o Tèxtil -Química.

MÓN PROFESSIONAL

Històricament l’enginyeria tèxtil ha tingut presència en el sector de la moda i la vestimenta. Avui, però, descobrim noves aplicacions d’aquest saber tecnològic. Els materials i tècniques desenvolupats per aquests enginyers aporten innovació a diversos sectors i els teixits tècnics estan presents en la indústria automobilística i la construcció, entre d’altres.

En aquesta línia, Heura Ventura i Josep Maria Canal, professors de la Secció d’Enginyeria Tèxtil del departament de Ciència i Enginyeria de Materials de l’ESEIAAT (UPC), assenyalen: “Actualment, la producció tèxtil a Espanya i a Europa té un important component d’enginyeria de producció, distribució, logística i disseny industrial i de moda, que es fonamenta en la indumentària —cal tenir en compte les grans marques mundials d’origen espanyol— i en el tèxtil llar, però també un important component de disseny relacionat amb el camp dels teixits d’ús tècnic. Els teixits d’ús tècnic —que són matèries d’alt valor afegit basat en les seves propietats de resistència, impermeabilitat, inflamabilitat, etc.— s’empren en aplicacions que van més enllà, en sectors com per exemple l’automoció i el transport, la medicina i la cosmètica, la construcció civil, la nàutica, l’esport i el lleure, etc.”

A través del Departament de Ciència i Enginyeria de Materials (CEM) i de l’Institut d’Investigació Tèxtil i Cooperació Industrial de Terrassa (INTEXTER) Heura Ventura i Josep Maria Canal aporten solucions pioneres en tèxtils per a la construcció i per a ús mèdic que s’encabeixen dins d’aquest sector dels teixits d’ús tècnic.

“El gran interès en aquest sector tècnic, així com el context actual de globalització, optimització, creixent sostenibilitat i la irrupció de noves tecnologies que envolta la indústria tèxtil, fa que els enginyers tèxtils, avui en dia, hagin d’estar preparats tant per a la gestió de processos d’innovació com per a la direcció d’equips multidisciplinaris i internacionals. És per això que des de la UPC —que lidera a Espanya els estudis de Grau en Enginyeria de Tecnologia i Disseny Tèxtil i que també ofereix programes de màster i doctorat en enginyeria tèxtil— vetllem per a què els futurs enginyers tèxtils adquireixin habilitats d’adaptació, innovació, creació, i sensibilitat per el medi ambient. La inserció professional és gairebé immediata, i la promoció dins les empreses és molt ràpida.”

Precisament, aquest divendres 13 de desembre, l’Intexter organitza una jornada sobre els Tèxtils per a la medicina i la salut, on es podran conèixer algunes de les darreres innovacions en l’aplicació de l’enginyeria tèxtil al sector mèdic.

Per acabar, assenyalar que la tradició associacionista del sector tèxtil, que ja hem esmentat en parlar de la història, encara es conserva. Entitats com l’AEQCT, TEXFOR, ARIMTEX, AMEC-AMTEX i AEi Tèxtils, treballen cada dia per ampliar i difondre el coneixement i la relació entre les empreses i els professionals del sector. ENGINYERS BCN també contribueix a aquesta tradició, col·legiant els graduats i enginyers tècnics d’aquesta especialitat.

Cristina Olmos, Departament del Col·legiat, Comunicació i Màrqueting a ENGINYERS BCN.