La inserció laboral immediata ultrapassa el 70% en moltes branques d’FP, mentre que la sobrequalificació laboral dels qui han estudiat humanitats és del 36%.

Gairebé el 80% dels autònoms i empresaris que ha respost a la segona consulta de l’aplicació Consultes Cambra considera que hi ha dificultats per a trobar personal. D’aquests, un 44% diu fins i tot que no es poden arribar a cobrir determinats llocs de treball. Per contra, tan sols un 10% opina que no hi ha dificultats per a cercar personal qualificat. Aquestes són les principals conclusions que s’extreuen de les respostes que es van saber divendres de la setmana passada a la consulta, en què es demanava als empresaris sobre les dificultats de cobrir llocs de feina amb personal qualificat.

En vista de les dades, el president de la Cambra de Barcelona, Joan Canadell, va expressar preocupació: ‘No ens podem permetre que amb unes xifres del 24% de desocupació juvenil tinguem una resposta com aquesta.’ I té raó. Però la part pitjor és que si la pregunta s’hagués fet fa quinze anys o vint, la resposta hauria estat gairebé la mateixa, encara que amb unes mancances diferents. Sembla que la divergència entre la formació i les necessitats de les empreses és notòria i malauradament gairebé estructural. Bons desigs no n’han faltat mai, però el fet és que som encara massa a la vora d’on érem fa quinze anys i aquest temps perdut difícilment el recuperarem.

Recordem, perquè no fa pas tant de temps, que durant els anys de la crisi el problema principal era la manca de creació de llocs de feina. Ara que ja se’n creen ens trobem que aquesta demanda requereix perfils de professionals que no es troben amb facilitat. Aquesta falta d’encaix vol dir, per exemple, que durant els anys de la crisi s’ha perdut una oportunitat magnífica de donar més importància al sector educatiu i preparar-lo amb l’objectiu de presentar al mercat uns professionals amb els coneixements i aptituds per a encarar la postcrisi amb empenta. Durant tots aquests anys, a l’estat espanyol no s’ha aplicat cap mesura relacionada amb el sector educatiu per a resoldre aquest problema. Dit d’una altra manera: les autoritats no han escoltat el missatge de la societat.

Quan Canadell diu que ‘ens hem d’avançar a les demandes dels cinc o deu anys vinents per formar els joves i que, com més aviat millor, han de fer pràctiques remunerades a les empreses gràcies a la formació dual dels cicles formatius’, també té raó. Però la cosa no és fàcil d’implantar, com hem vist durant tants anys. Arran d’aquest problema, em diu David Garrofé, secretari general de la CECOT, que ara com ara els grans afectats per la manca de personal especialitzat són la indústria i la construcció, ‘encara que no a tots els sectors els afecta igual’. I afegeix un altre maldecap: ‘A més, s’han perdut molts oficis.’ És cert, durant la crisi n’han desapareguts molts, per manca de feina. Encofradors? Guixaires?… Si no es construïa res! Per això no hi ha hagut gent jove que els hagi apresos i ara contractar professionals que voregen els seixanta anys no és senzill. I molts ja s’han jubilat…

Parlo amb Carme Poveda, directora d’anàlisi econòmica de la Cambra, que em certifica aquesta dada. ‘En moltes branques de l’FP quan acaben els estudis més del 70% dels estudiants troben feina i hi ha branques com les TIC en què la demanda supera l’oferta amb escreix.’ El fet és que costa d’entendre que tan poca gent estudiï les anomenades STEM (ciència, tecnologia, enginyeria i matemàtiques) a la universitat, essent com són les claus del futur del treball. ‘La demanda creix de dia en dia i, en canvi, el nombre d’estudiants que s’hi dediquen fins i tot cau, en termes relatius. Som al voltant del 19%.’ Cal dir que la manca tradicional –i difícil d’explicar– de noies que estudiïn aquestes matèries és un handicap molt important.

I finalment també parlo amb Miquel Darnés, que és el degà del Col·legi d’Enginyers Graduats i Enginyers Tècnics Industrials de Barcelona. Allà no els tenen, aquests problemes. La sortida professional és interessant per l’alt grau d’inserció i per les retribucions que ofereixen les empreses als titulats novells sense experiència, com també per la baixa desocupació, que en el cas dels col·legiats es calcula que és, actualment, d’un 2%. ‘Les remuneracions oscil·len entre 23.000 i 27.000 euros bruts per als qui acaben la carrera. I cal dir que enguany s’ha notat un augment en els nivells salarials dels enginyers amb experiència. La causa d’aquest augment pot ser que hi ha més oferta que no pas demanda de feina, de manera que les empreses es van començant a trobar obligades a apujar sous. Nosaltres ho notem perquè no hi ha tanta concurrència de candidats que opten a cada oferta. És una tendència que constatem de fa uns quants anys, ja’, comenta.

Jordi Goula, economista.

Article publicat originàriament a Vilaweb i que compartim, retallat, en aquest blog. Llegeix-lo complet aquí: https://www.vilaweb.cat/noticies/per-que-les-empreses-no-troben-gent-si-tenim-una-desocupacio-juvenil-del-24/