El problema de la contaminació per plàstics, en especial als mars i oceans, no es limita als envasos i les bosses de plàstic que veiem a l’aigua i a la sorra de les platges. Els petits fragments de polímers són també motiu de preocupació, i la Unió Europea prepara mesures per fer-hi front.

El delta de l’Ebre està en procés de regressió a causa de l’elevació del nivell del mar i la pèrdua de sediments, agreujada per l’efecte dels grans embassaments a tota la seva conca. A la desembocadura del nostre gran riu no arriben prou materials naturals per mantenir estables la superfície i els ecosistemes, com bé saben els veïns de la zona i els científics experts en dinàmica litoral. Per contra, ara a la part baixa de l’Ebre cada vegada arriben més compostos artificials dissolts a l’aigua. I una part important d’aquesta aportació de residus està formada per microplàstics.

Un estudi portat a terme per experts de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB) ha calculat que les aigües del riu Ebre aboquen cada any al Mediterrani uns 2.200 milions de microplàstics. En aquest treball publicat a la revista Science of the Total Environment (edició en línia del mes de juliol) s’explica que es consideren microplàstics les partícules o els filaments de polímers sintètics d’una mida inferior a 5 mm.

Es parla de microplàstic primari quan es tracta de partícules com les que s’utilitzen com a matèria primera per crear envasos, per exemple, i també en el cas de les petites partícules emprades en cosmètica i neteja abrasiva o fibres per a usos tèxtils. Per contra, parlem de microplàstic secundari quan ens referim als fragments generats de la degradació de plàstics de mida gran.

En tots dos casos, la presència de microplàstics al medi natural suposa una important amenaça ambiental, i en estudis com el dels experts de l’ICTA-UAB s’adverteix que fins i tot poden suposar un perill per a la salut humana, pel fet que es poden incorporar a la cadena alimentària a través de la pesca i l’aqüicultura.

Estudis com el de l’ICTA-UAB estan sent analitzats per la Unió Europea per tal de millorar-ne la regulació i reduir els riscos potencials. L’Agència Europea de Substàncies i Mescles Químiques (ECHA per les sigles en anglès), en concret, ha rebut l’encàrrec de proposar nous límits en l’ús de microplàstics primaris, amb l’objectiu de reduir les emissions en 400.000 tones les dues pròximes dècades.

Un dels precedents en aquesta millora legislativa comunitària va sorgir el setembre de 2018 amb la proposta del Parlament Europeu de prohibir la utilització de microplàstics en la composició de productes com els cosmètics i els detergents, a més de promoure la reducció de microplàstics secundaris procedents de productes tèxtils, neumàtics, pintura i filtres o burilles de cigarrets.

El gener del 2019, l’ECHA va fer una primera proposta reguladora on, a més dels sectors suggerits per l’Eurocambra, s’incideix en el controls del microplàstics en pintures i revestiments, materials de la construcció, medicaments, productes dels sectors agroalimentari i dels combustibles fòssils.

Les eleccions al Parlament Europeu i la formació del nou executiu comunitari ha alentit la tramitació de la nova regulació, però bona part dels estats han expressat ja el seu suport a una nova directiva que posi fre a aquesta nova amenaça ambiental i per a la salut.

Joaquim Elcacho, periodista.