L’aigua és un bé escàs i de primera necessitat. Davant la creixent demanda de recursos hídrics, tant per al consum humà com per al rec i per a l’ús industrial, cada vegada té més rellevància el desenvolupament tecnològic orientat a la gestió eficient de l’aigua. Aquest sector demana professionals de perfil tècnic, polivalents, preparats per cobrir les necessitats de les activitats relacionades amb la captació, potabilització i distribució de l’aigua, així com les referents a la recollida i el tractament d’aigües residuals, la gestió de la depuració i el clavegueram.

Què fa un enginyer que treballa en el sector del tractament d’aigües? D’una banda, trobem l’analista de laboratori, que es dedica a la caracterització de les aigües, que ha de conèixer les anàlisis químiques i microbiològiques. De l’altra, el tècnic de planta, que dissenya sistemes de condicionament de l’aigua per a un propòsit, des de la potabilització de l’aigua per al consum humà fins a preparar-la per a un procés industrial concret, és a dir, condicionar-la perquè en surti un producte adequat per a cada cas: el reg, el ciment, els productes farmacèutics, els cosmètics i molts d’altres. I, finalment, el tècnic d’aigües residuals, que pren part en el disseny i posada en marxa d’estacions depuradores d’aigües residuals en funció de les característiques de cada procés i els seus abocaments.

Així ho explica Antoni Cuevas Cuadrado, enginyer tècnic industrial col·legiat a ENGINYERS BCN, amb més de vint anys d’experiència en el tractament d’aigües. És el director executiu de Waterologies, que va néixer com un servei d’enginyeria de desenvolupament de projectes en el tractament d’aigües residuals i també treballa en la investigació de la reutilització de les aigües per a processos industrials que ho permetin.

Actualment, l’empresa ofereix els tres processos: caracterització d’aigües incloses les provinents de zones remotes; disseny de sistemes de tractament d’aigües per a indústries de transformació de la pedra, indústries alimentàries, o per a la recuperació de pous contaminats, i disseny i construcció de depuradores per tal que l’aigua compleixi la normativa d’abocament a la llera.

CONEIXEMENTS I RESPONSABILITAT

L’enginyer que vulgui treballar en aquest sector ha de conèixer quines són les tecnologies existents per arribar a un objectiu normatiu. “Perquè l’aigua sigui considerada apta per al consum humà, hi ha 49 paràmetres limitats en concentració que marca la legislació. Components minerals, metalls, plaguicides, PHA, etc., i, per descomptat, exigeix l’absència de microorganismes i paràsits patògens i un contingut en clor residual que en garanteixi la potabilitat al llarg de la xarxa de distribució. D’altra banda, també ha de saber dimensionar els projectes: si tens un pou i vols donar aigua potable a 5.000 persones, cal saber quines dimensions haurà de tenir el sistema que dissenyis, quin procés es farà servir, que sigui fiable, etc., les analítiques i controls obligatoris necessaris…, perquè pots acabar gastant posteriorment més diners dels necessaris si no està ben dimensionat”, explica.

I si parlem de responsabilitat, “la d’un enginyer que treballa en aquest àmbit té a veure amb el medi ambient i, de forma preferent, amb la salut de les persones. La seva feina és fer un sistema prou fiable perquè sempre s’obtingui aigua en bones condicions, i que funcioni sempre i en la quantitat demandada”.

“Les empreses —afegeix— demanen majoritàriament enginyers perquè són professionals capaços de dissenyar aquests sistemes. Hi ha casos especials: per exemple, si s’ha de construir un sistema de potabilització d’aigua en un camp de refugiats, cal pensar quina aigua es captarà, si té prou garanties per poder potabilitzar-la, la mida de la bomba o com s’hi farà arribar l’electricitat. És una maquinària que requereix fer càlculs, i, per tant, calen coneixements multidisciplinaris: elèctrics, mecànics i químics, que s’aprenen a la carrera”.

LA IMPORTÀNCIA DE L’AIGUA

Antoni Cuevas està convençut que la demanda de professionals en aquest sector és creixent. “L’aigua cada cop té més visibilitat i la població és molt sensible a qualsevol anomalia que la qüestioni; és un recurs que fins ara era pràcticament gratuït o poc valorat, però cada dia es parla més sovint dels elements que la contaminen: compostos químics, nitrats, plaguicides i, darrerament, els microplàstics. L’aigua és essencial per a la salut humana i hi ha una preocupació creixent sobre què estem fent amb ella”, comenta.

Seguint amb aquesta reflexió, diu que “el problema de l’aigua no sols prové de la gestió correcta dels abocaments als rius i al mar; el problema que més preocupa a la població és l’accés a l’aigua en condicions. Tenir-hi accés transforma la vida de les persones. Les poblacions que no disposen d’aigua potable tenen l’índex de mortalitat infantil molt més elevat. L’objectiu aleshores és apropar-la als que més la necessiten. Per això, arreu construïm equips portàtils per potabilitzar l’aigua que requereixen poca energia. Es tracta de democratitzar l’accés a l’aigua, de la mateixa manera que els panells solars a l’energia, o el telèfon mòbil a la comunicació”.

Sonsoles Miguel, periodista