En l’article publicat al número 215 del THEKNOS (juliol de 2017) fèiem una anàlisi de l’aleshores recentment publicat Reglament d’instal·lacions de protecció contra incendis (RIPCI), que va entrar en vigor al desembre següent, i posàvem de manifest l’evolució que s’havia produït en molts camps durant els 25 anys que havia estat vigent l’anterior reglament de protecció contra incendis (PCI). En aquest article us parlem del seu grau d’implantació després d’un any de vigència, així com dels principals dubtes que han anat sorgint a l’hora d’aplicar-lo.

APLICACIÓ DEL RIPCI A CATALUNYA

Una de les principals incògnites que suscitava l’entrada en vigor del RIPCI era el seu desplegament a Catalunya, on les competències en matèria de seguretat contra incendis estan traspassades al Departament d’Interior, mentre que la seguretat industrial (àmbit del qual pengen les instal·lacions de PCI) depèn del Departament d’Empresa i Coneixement.

Sobre aquesta qüestió podem indicar que cal inscriure al Registre d’Instal·lacions Tècniques de Seguretat Industrial de Catalunya (RITSIC) tota nova instal·lació executada a partir de l’entrada en vigor del Reial decret 513/2017. Queden excloses d’aquesta inscripció les particularitats següents:

  • Instal·lacions que només estiguin dotades de sistema d’extintors d’incendis i/o de sistema de mantes ignífugues.
  • Instal·lacions contra incendis que formin part d’una altra instal·lació de seguretat industrial (RGC, RIP, RAT).

Pel que fa a les instal·lacions existents abans de l’entrada en vigor del RIPCI, s’han d’inscriure al RITSIC només aquelles que estiguin sotmeses a inspecció periòdica (d’acord amb l’article 22 del Reial decret 513/2017) en el moment de fer la primera inspecció (d’acord amb els terminis que estableix la disposició transitòria quarta del Reial decret 513/2017) i quan la inspecció sigui favorable i sense incompliments.

Sobre aquest darrer punt, cal dir que el passat 1 de febrer la Direcció General d’Energia Mines i Seguretat Industrial (DGEMSI) va publicar la Instrucció 1/2019 amb relació al procediment que han de seguir els organismes de control (OC) en la primera inspecció periòdica de les instal·lacions existents. Aquesta instrucció inclou un annex amb l’estructura que ha de tenir la memòria tècnica simplificada (MTS) que ha d’estar signada per un tècnic competent. Amb relació al contingut, s’indica que la MTS justificarà si la instal·lació compleix el RIPCI que li era d’aplicació quan va ser executada.

Com s’ha d’entendre aquest punt? Segons instruccions rebudes des de la DGEMSI, la justificació ha de ser només dins l’àmbit del RIPCI, mai no pot ser amb relació a la dotació mínima de cada instal·lació (prescrita per altres reglaments NBE, RSCIEI, etc.). Cal veure, però, com va evolucionant aquesta interpretació en funció de les diverses casuístiques possibles que es puguin anar produint: instal·lacions executades amb anterioritat al RIPCI-93, modificacions que s’hagin realitzat sobre la instal·lació, etc.

COMPLIMENT AMB CARÀCTER RETROACTIU

Un altre punt de conflicte que s’ha observat durant aquest temps és l’exigència, d’alguns OC o d’entitats de certificació de sistemes de qualitat, del compliment amb caràcter retroactiu de les prescripcions tècniques del RIPCI. Cal dir que aquest requeriment no té cap empara legal. Segons l’aclariment de la disposició transitòria segona de la Guia tècnica d’aplicació del Reial decret 513/2017 (rev. 2), no es requereix que es faci cap modificació de les instal·lacions executades sota les prescripcions tècniques del Reial decret 1942/1993.

El mateix criteri és d’aplicació a les tasques de manteniment i les inspeccions d’acord amb les possibilitats de les instal·lacions existents, així com les substitucions d’un o diversos productes d’una instal·lació existent (detectors, polsadors, etc.), si no se’n modifica el disseny general o funcional.

Tanmateix, la Guia indica que hi pot haver una altra legislació que exigeixi altres requisits que afectin el que disposa l’esmentada disposició transitòria segona, en concret pel que fa a l’accessibilitat. En aquest sentit, cal tenir molt present aquest comentari si es fan intervencions en edificis o locals existents, i, més en concret, en la interpretació del que es considera un “ajust raonable” segons el DB SUA 9.

CONCEPTE VIDA ÚTIL

Aquesta qüestió també ha estat objecte d’intensos debats a moltes de les jornades realitzades fins ara. Fins i tot, s’han fet consultes addicionals al Ministeri d’Indústria. Recordem que el RIPCI estableix l’obligatorietat que els fabricants fixin la vida útil als detectors, BIE i senyals luminescents. Si és així per a les noves instal·lacions, què passa amb les existents? S’han de regir també per aquest requeriment?

A hores d’ara, la posició de l’Administració és que, com que aquest requeriment està vinculat al disseny del producte i no al seu manteniment, per a instal·lacions existents no és d’aplicació. No obstant això, indica que si el mantenidor o l’OC detecten que un component instal·lat no compleix les tasques per a les quals va ser dissenyat o no ofereix garanties de funcionament fiable, ho hauran de fer constar a les respectives actes de manteniment o d’inspecció per tal que es canviïn. Tal com ja s’ha dit prèviament, cal anar seguint com es materialitza l’aplicació d’aquest requeriment en les instal·lacions existents, especialment pel que fa als mantenidors, ja que se’ls pot presentar un conflicte d’interessos important.

Sobre aquest punt, cal indicar que la recomanació del sector és fer tabula rasa, de manera que el termini per iniciar el comptatge de la vida útil de tots els dispositius afectats per aquest concepte es faci per igual a totes les instal·lacions (noves i existents) a partir de l’entrada en vigor del RIPCI (desembre de 2017).

REQUISITS PER A INSTAL·LADORS I MANTENIDORS

En aquest darrer apartat presentem un petit recull dels principals dubtes sorgits pel que fa a aquests agents.

En primer lloc, en relació amb el certificat de gestió de la qualitat, cal indicar que és indispensable per a qualsevol empresa que es vulgui inscriure o adequar al Registre d’Agents de la Seguretat Industrial de Catalunya (RASIC) en matèria de PCI, sigui quina sigui la seva estructura.

Amb relació a la formació dels operaris, és obligatori que aquests hagin superat una  determinada formació, segons l’annex C de la Guia tècnica d’aplicació. Aquesta formació ha de ser per a totes les instal·lacions que prescriu el RIPCI. Recordem que han aparegut noves instal·lacions (per exemple, les de control de fums i calor), i que, per tant, cal que es porti a terme la formació corresponent. Ara com ara, el CLÚSIC és l’únic centre homologat per la Generalitat per impartir els cursos d’aquest tipus d’instal·lacions.

En conclusió, veiem que, com sempre passa quan apareix una normativa nova, el grau de desplegament es va fent de manera progressiva i a mesura que la casuística va apareixent. Des d’ENGINYERS BCN continuarem acomplint la nostra tasca informativa per ajudar els nostres  professionals col·legiats.

David Jiménez, Cap dels Serveis Tècnics d’ENGINYERS BCN.