Des del novembre de 2016, la UE està treballant en un paquet de mesures que tenen com a objectiu proporcionar un marc legislatiu estable que faciliti la transició cap a una “energia neta” i fer així un pas significatiu cap a la creació d’un mercat energètic integrat per tots els països de la UE. Basat en els acords de París (COP21), aquest paquet de mesures, conegut com Clean Energy for All Europeans, pretén que el sector energètic sigui més estable, més competitiu i més sostenible.

La versió definitiva d’aquest paquet actualitzarà les regles que regeixen el funcionament del mercat intern de l’electricitat i les xarxes de transmissió i distribució, amb l’objectiu, entre d’altres, d’arribar a nous tractes amb els ciutadans, en què els consumidors tinguin el dret d’autoconsumir l’energia que generen sense penalitzacions i amb retribució de la sobreproducció injectada a la xarxa, de disposar de comptadors intel·ligents amb accés lliure a les dades i de poder cooperar amb altres consumidors en comunitats locals o virtuals d’energia.

És sota aquest marc que apareix la figura de l’agregador energètic: un agent encarregat de gestionar un conjunt de recursos energètics distribuïts.

Abans de desenvolupar aquesta figura, cal respondre dues preguntes: què són els recursos energètics distribuïts i què significa que aquests recursos siguin gestionables. Doncs bé, els recursos energètics distribuïts són punts de generació i consum en BT, situats a la xarxa de distribució que injecten o consumeixen energia de forma passiva (recurs no gestionable) o activa (recurs gestionable). Per tant, gestionable voldrà dir que disposen de la flexibilitat de modificar la seva producció/consum en un moment donat en resposta a: un programa establert, els preus de l’electricitat, compromisos adquirits o accions realitzades per un gestor/agregador, aportant valor i obtenint una remuneració/benefici per les accions realitzades.

En aquesta línia, la figura de l’agregador energètic serà la que gestioni aquests recursos distribuïts com si fos un recurs més gran, participant de manera coordinada en diferents mercats o serveis, fent gestions o intercanvi d’informació amb els actors del sistema (operador del mercat, distribuïdora, etc.), permetent que les empreses o els individus siguin retribuïts per la flexibilitat del seu recurs, és a dir, crear una economia d’escala a través de la integració de molts petits recursos mitjançant la figura de l’agregador.

En el context actual, el preu de l’energia s’estableix cada dia a través d’una cassació entre l’oferta de producció i la demanda d’aquesta energia. En aquest sistema, l’oferta només es basa en la capacitat de les grans centrals de producció d’energia (renovables, hidràulica, o d’altres), i el consumidor només pot influir en el preu modificant el seu perfil de consum.

L’objectiu de l’agregació energètica és, doncs, integrar molts petits consumidors que posin a disposició de la xarxa de distribució els seus recursos (bateries, PRVE, etc.) i així aconseguir influir en el preu de l’energia des del costat de la producció, ja que aporten la seva capacitat a la gestió total del sistema, fet que converteix el consumidor en un subjecte important dins els mercats elèctrics.

David Jiménez, Cap dels Serveis Tècnics d’ENGINYERS BCN.