La tecnologia ha estat sempre una de les millors aliades en l’estudi i protecció del medi ambient. Ara, el projecte internacional CAASE vol aprofitar una nova generació de microsensors adaptables als animals marins per fer un seguiment acurat de la biodiversitat de mars i oceans de tot el planeta.

Dofins, taurons, tortugues i fins i tot llagostes de l’Oceanogràfic de València es converteixen aquest any en els primers usuaris dels nous sensors del projecte CAASE (Coupled Animal and Artificial Sensing for Sustainable Ecosystems), una iniciativa internacional que pretén millorar els nostres coneixements sobre la vida en mars i oceans.

La nova sèrie de petits dispositius d’aquest projecte, que es poden adherir a la pell o a la closca dels animals sense alterar-ne els moviments naturals, es convertiran en noves eines de monitoratge fisiològic, etològic, ambiental i ecològic; de manera que es pugui disposar d’una mena de big data dels oceans i la seva biodiversitat.

Els objectius i la tecnologia que es fa servir en aquesta iniciativa finançada per la Universitat Rei Abdullah de Ciència i Tecnologia (KAUST, per les sigles en anglès), a l’Aràbia Saudita, van ser presentats del 29 de gener al 2 de febrer en un seminari especialitzat a l’Oceanogràfic de València, amb la participació del professor Carlos Duarte, líder del projecte i director del Centre d’Investigació del mar Roig de la KAUST.

Els investigadors estan convençuts que es tracta d’una “veritable revolució” en el món dels sensors aplicats a l’estudi de la vida natural; una nova manera d’investigar que permetrà recopilar infinitat de dades de l’oceà en tota la seva dimensió i des del punt de vista dels seus protagonistes: els animals marins.

Amb aquest projecte es pretén “no només accelerar la nostra capacitat d’observar i detectar els canvis en l’oceà, sinó també comprendre com les activitats humanes impacten sobre els animals marins”, segons el professor Carlos Duarte.

Durant els últims anys, l’estudi de mars i oceans ha tingut com a bases principals les dades recollides per boies, robots teledirigits o investigadors a bord de vaixells.

El projecte CAASE proposa una alternativa que farà servir animals com a portadors de sistemes de captura de dades. En la primera fase d’aquest projecte es treballa amb divuit tipus de sensors dissenyats per mesurar dades com la salinitat, la pressió i la temperatura de l’aigua, a més de portar incorporats un giroscopi i un acceleròmetre.

Els equips han estat desenvolupats amb les tecnologies més avançades i amb unes mides que, en molts casos, són un miler de vegades inferiors als equips similars coneguts fins ara.

Carlos Duarte explica que aquests sensors —dotats de microxips i bateries— recullen la informació i la poden transmetre a dispositius situats a la superfície.

Els experts treballen ara en les proves pilot sobre l’efectivitat d’aquests dispositius en diverses espècies d’animals i en condicions controlades com les que ofereix l’Oceanogràfic de València.

El pas següent serà l’implant de sensors en animals que es puguin moure lliurement per mars i oceans, de manera que es puguin començar a recollir dades en diferents hàbitats i fondàries.
Els responsables del projecte destaquen que una part important de les dades que es recolliran ajudaran a entendre els impactes provocats pels humans, com la contaminació o el canvi climàtic.

DEL CANADÀ A THUWAL, PASSANT PER BLANES
El líder del projecte de nous sensors per al seguiment de la fauna marina és el professor Carlos Manuel Duarte Quesada (a la foto), un dels oceanògrafs amb més prestigi internacional. Carlos Duarte (Lisboa, Portugal, 1960) es va llicenciar en Biologia Ambiental per la Universitat Autònoma de Madrid i va completar la seva tesi doctoral a la Universitat McGill de Mont-real (el Canadà). Després d’una breu estada postdoctoral a la Universitat de Florida (els EUA) va aconseguir una plaça de professor d’investigació al Consejo Superior de Investigaciones Científi cas (CSIC) i va treballar en tres centres d’aquest organisme públic estatal: l’Institut de Ciències del Mar, a Barcelona, el Centre d’Estudis Avançats de Blanes i l’Institut Mediterrani d’Estudis Avançats, a Palma (illes Balears).
Carlos Duarte va consolidar el seu esperit viatger com a director de la primera expedició espanyola a l’oceà Àrtic (2007) i l’expedició  alaspina d’oceanografi a i biodiversitat (2010-2011). Entre els anys 2013 i 2014 va treballar per a l’Institut dels Oceans de la Universitat d’Austràlia Occidental en la investigació dels esculls de corall; i des del 2015 és catedràtic de Ciències Marines a la Universitat de Ciència i Tecnologia del rei Abdullah (Thuwal, l’Aràbia Saudita), on a més dirigeix el Centre d’Investigació del mar Roig.

Joaquim Elcacho, periodista especialitzat en medi ambient i ciència.