Actualment, s’estan desenvolupant diferents tecnologies tendents a modificar la percepció que les persones tenim de la realitat, i que donen peu a diferents tipus de “realitats”, les més conegudes de les quals són la realitat virtual i la realitat augmentada, tot i que darrerament s’està parlant molt de la realitat mixta, que no deixa de ser una barreja de les dues primeres.

REALITAT AUGMENTADA
Per realitat augmentada (RA) entenem la superposició d’elements virtuals sobre una visió real, de manera que els elements virtuals ens aportin informació addicional sobre els elements reals. Podem fer ús de la RA o bé mitjançant ulleres o cascs, especialment desenvolupats per a aquesta finalitat, o bé a través de les lents dels telèfons mòbils més moderns. Aquesta darrera opció permet un ràpid creixement de les apps d’RA atès el gran nombre de telèfons existents. La diferència bàsica entre aquestes dues tecnologies és que tant les ulleres com els cascs necessiten unes lents suficientment transparents que permetin veure l’entorn físic a través seu (per exemple, les Google Glass), mentre que els mòbils utilitzen les seves pantalles per mostrar l’entorn físic, a l’hora que generen elements digitals per interactuar amb aquest entorn (per exemple, el conegut joc Pokemon Go).

Avui podem trobar aplicacions d’RA a l’educació, el turisme, l’entreteniment, la publicitat i la indústria. En aquest camp cal mencionar la visualització prèvia de dissenys industrials que elimina la necessitat de prototips, i les apps de manteniment industrial, capaces de mostrar contingut 3D amb les instruccions necessàries sobre les mateixes peces a mantenir.

REALITAT VIRTUAL
La realitat virtual (RV) ens permet simular una experiència sensorial completa, a partir d’un entorn d’aparença real, habitualment generat mitjançant tecnologia informàtica, que genera en l’usuari la sensació d’estar immers en aquest entorn. Per entrar en aquest món virtual són necessàries unes ulleres especials i uns auriculars, com a mínim, ja que si volem simular olors, textures, etc., també ens caldrien dispositius específics per a aquestes interaccions.

Les ulleres d’RV també necessiten una pantalla davant els ulls per veure l’entorn creat. Això es pot fer, actualment, amb ulleres que porten la pròpia pantalla (tipus Oculus Rift) o les mòbils, que utilitzen un telèfon intelligent per fer de pantalla (Samsung Gear VR). També ens caldrà un espai físic per moure’ns, més o menys gran en funció de l’aplicació que utilitzem. No serà el mateix pilotar un cotxe, en què estarem pràcticament estàtics, que passejar per l’interior d’un museu, on necessitarem molt espai.

Les principals aplicacions de l’RV es troben en els camps de la formació (simuladors de quiròfans), del màrqueting (proves de roba, vehicles, interiorisme), de la comunicació (recreació d’espais de reunió) i especialmenten el de l’enginyeria, ja que l’RV ens permet simular, visualitzar i provar de manera virtual productes amb un alt cost de fabricació (sectors de l’automoció i la construcció).

Carles Torras, Comissió de Qualitat i Innovació d’ENGINYERS BCN.