Recurrentment, es constata que les administracions públiques segueixen emprant l’expressió “enginyer superior”, per tal de distingir l’enginyer de l’enginyer tècnic.

Les expressions “enginyer superior” i “enginyer mig” s’arrosseguen, indegudament, en el llenguatge administratiu des del Decret 148/1969, de 13 de febrer, pel qual es regulen les denominacions dels graduats en escoles tècniques i les especialitats a curses en les escoles d’arquitectura i enginyeria tècnica.

Aquesta normativa distingia les denominacions de les titulacions dels tècnics entre:

A)     Grau Superior: arquitecte; enginyer aeronàutic; enginyer agrònom; enginyer de camins, canals i ports; enginyer industrial; enginyer de mines; enginyer de monts; enginyer naval; enginyer de telecomunicació; enginyer electromecànic.

B)     Grau mig: arquitecte tècnic; enginyer tècnic aeronàutic; enginyer tècnic agrícola; enginyer tècnic forestal; enginyer tècnic industrial; enginyer tècnic miner; enginyer tècnic naval; enginyer tècnic d’obres públiques; enginyer tècnic de telecomunicació, enginyer tècnic topogràfic.

No obstant això, la distinció entre “enginyer superior” i “enginyer mig” és una terminologia administrativa absolutament obsoleta des de fa decennis i contrària a la vigent regulació de l’organització i l’estructura dels ensenyaments universitaris i la denominació de les professions regulades.

Les titulacions universitàries d’enginyer i d’enginyer tècnic són, ambdues, titulacions d’ensenyament superior, d’acord amb l’article 37 de la Llei orgànica 6/2001, de 21 de desembre, amb el redactat previ a la seva modificació per la Llei orgànica 4/2007, de 12 d’abril.

En cap moment, la Llei orgànica d’Universitats incloïa el qualificatiu de “superior” ni en el cas del títol d’arquitecte, ni en el d’enginyer per distingir-los dels títols d’arquitecte tècnic i d’enginyer tècnic.

Ja en el seu moment, la sentència del Tribunal Suprem (sala contenciosa administrativa) de 24 de gener de 2000 (rec. 124/1998) va declarar expressament que el sistema educatiu considera titulats universitaris superiors tant els enginyers com els enginyers tècnics.

Fins a la implementació de l’Espai Europeu d’Ensenyament Superior (EEES), eren titulacions d’ensenyament superior: diplomat universitari, arquitecte tècnic, enginyer tècnic, llicenciat, arquitecte, enginyer i doctor. En cap moment, s’inclou el qualificatiu de “superior” en el cas de les enginyeries.

Així mateix, l’Annex del Reial decret 1954/1994, de 30 de setembre, sobre homologació de títols del Catàleg de Títols Universitaris Oficials, en l’apartat “III. Ensenyaments tècnics”, distingeix “Enginyeries” (en la lletra A) i “Enginyeries tècniques” (en la lletra B). En cap moment s’inclou el qualificatiu de “superior” en el cas de les enginyeries.

Arran de la implementació de l’EEES, en execució de l’article 15.4 (per a títols de Màster) del Reial decret 1393/2007, de 29 d’octubre, es va publicar la Resolució de 15 de gener de 2009, de la Secretaria d’Estat d’Universitats, per la qual es publica l’Acord de Consell de Ministres, en què s’estableixen les condicions a les quals s’hauran d’adequar els plans d’estudis conduents a l’obtenció de títols que habilitin per a l’exercici de les diferents professions regulades d’enginyer.

Es declaren professions regulades amb aquesta finalitat:

  • Enginyer aeronàutic
  • Enginyer agrònom
  • Enginyer de camins, canals i ports
  • Enginyer industrial
  • Enginyer de mines
  • Enginyer forestal
  • Enginyer naval i oceànic
  • Enginyer de telecomunicació

En cap moment s’inclou el qualificatiu de “superior” en el cas de les enginyeries.

Tampoc s’inclou el qualificatiu de “superior” en cap de totes les ordres CIN del Ministeri d’Educació, Cultura i Ciència, en què s’estableixen els requisits per a la verificació dels títols universitaris oficials que habilitin per a l’exercici de les diferents professions d’enginyer.

Igualment, es fa referència a “Enginyer” (no a “Enginyer Superior”) i “Enginyer Tècnic” (no a “Enginyer de Grau Mig”) en el Reial decret 967/2014, de 21 de novembre, pel qual s’estableixen els requisits i el procediment per a l’homologació i declaració d’equivalència a titulació i a nivell acadèmic universitari oficial i per a la convalidació d’estudis estrangers d’educació superior, i el procediment per determinar la correspondència als nivells del marc espanyol de qualificacions per a l’educació superior dels títols oficials d’arquitecte, enginyer, llicenciat, arquitecte tècnic, enginyer tècnic i diplomat.

En conseqüència, no existeix cap titulació universitària ni professió regulada d’enginyer superior, sinó la d’enginyer, en les seves respectives especialitats.

En ple segle XXI, és obligació de les administracions públiques que adaptin el seu lèxic administratiu a l’ordenament jurídic, tal com els exigeix la Llei 40/2015, d’1 d’octubre, de règim jurídic del sector públic, i deixar d’emprar conceptes inexistents com “enginyer superior”.

Quan algú us digui que és enginyer superior, ja li podeu dir que no és correcte.

Jordi Barril Romera (jbarril@ebcn.cat), Servei d’Assessorament Jurídic del Col·legi.