La fabricació industrial necessita plànols, mides i la màxima informació de tots els components, però ja fa temps que els enginyers han abandonat els Rotrings, els calibradors i els escalímetres per l’ordinador. El dibuix tècnic es realitza amb CAD (disseny assistit per ordinador). L’AutoCAD ha estat el programari que més s’ha estès i s’usa actualment. Però, què més hi ha a part d’AutoCAD? I, cap on va la tecnologia en la fabricació industrial i l’edificació? En aquest article donarem una ullada a programes gratuïts de CAD i ens endinsarem en la tecnologia BIM (building information modeling), una metodologia de treball col·laboratiu per a la creació i gestió d’un projecte de construcció.

L’AutoCAD és la referència principal en programes CAD, reconeguda internacionalment. Però el seu alt cost fa que sigui interessant valorar altres programaris també molt interessants i que són gratuïts. D’entre el programari gratuït, podríem destacar-ne dos tipus: el que ha estat desenvolupat per una empresa i amb codi tancat, i el que és de programari lliure (open source). Ja fa temps, en aquesta mateixa secció, vam parlar de programes informàtics que podien ser útils per als enginyers i que fossin de programari lliure, és a dir, un programari que es distribueix mitjançant una llicència que permet a l’usuari final, si té els coneixements necessaris, utilitzar el codi font del programa per estudiar-lo, modificar-lo, redistribuir-lo i fer millores. En resum, no tot el programari gratuït és lliure.

PROGRAMES CAD DE PROGRAMARI LLIURE

  • FreeCAD: aplicació basada en operacions de modelatge 3D paramètric de CAD, ideal per a l’enginyeria mecànica i el disseny de producte, però que també pot ser útil per a l’arquitectura i altres especialitats de l’enginyeria. És molt modular i permet extensions i personalitzacions avançades. Com a aspecte negatiu, es pot extreure un disseny detallat d’un model 3D i fer dibuixos en 2D, però no es pot dissenyar directament en 2D. freecadweb.org.
  • LibreCAD: programari de codi lliure de CAD per a disseny 2D. La interfí- cie i els conceptes sobre el seu ús són molt semblants a l’AutoCAD, fet que ha provocat un major ús que altres programes gratuïts de CAD. És multiplataforma i pot emprar-se en diferents sistemes operatius. http:// librecad.org
  • QCAD: senzill d’utilitzar gràcies a una interfície molt intuïtiva i comprensible. És multiplataforma i, com a element positiu, pot importar i exportar arxius en diferents formats com SVG, PDF o mapa de bits. http://qcad.org

PROGRAMES CAD DE LLICÈNCIA PRIVADA
Davant la proliferació d’usuaris de programari lliure, empreses desenvolupadores de programes CAD també han tret al mercat productes gratuïts per poder cobrir aquesta demanda. Acostumen a ser programes gratuïts però, si es necessiten més complements o aplicacions, o més prestacions, cal pagar una versió premium.

  • DraftSight: la versió gratuïta permet crear, obrir, editar i guardar arxius en format DXF i DWG natius d’AutoCAD i pot exportar els projectes en molts formats diferents. Per tant, és una eina molt compatible amb diferents programes. La interfície està en molts idiomes, entre els quals hi ha el castellà. Tot i això, si es vol un ús més professional amb característiques extra, cal la versió de pagament.
  • Solid Edge Drafting: desenvolupat per Siemens, propietari també de Solid Edge, programa que permet dissenyar peces tridimensionals i que ha permès passar del dibuix en 2D a 3D. Aquesta versió gratuïta té el mateix entorn de treball que SolidEdge, però només per elaborar plànols de CAD 2D. Funciona amb Windows.
  • Creo/Elements Direct Modeling 6.0: és la versió gratuïta del Creo/Elements Direct Modeling 19.0. És una versió molt més funcional que la de pagament, orientada al disseny mecànic. Útil per a aquells enginyers que creen productes a través del modelatge directe en el disseny CAD 3D.

EL BIM: DEL PLA A L’EXECUCIÓ FINAL I LA GESTIÓ D’UN EDIFICI
La tecnologia BIM està molt estesa en l’àrea de l’arquitectura i la construcció. No es tracta d’un programari en si, sinó que és tota una metodologia de treball col·laboratiu entre tots els agents que formen part del projecte. L’objectiu és centralitzar tota la informació en un model d’informació digital. Suposa l’evolució dels sistemes de disseny tradicionals basats en el plànol ja que incorpora informació geomètrica, de temps, de costos, ambiental i de manteniment.

Durant aquests darrers anys, aquesta metodologia s’ha implantat de manera progressiva en diferents països, i fins i tot algunes administracions públiques les valoren en el seu ús en obra pública.

En resum, amb la metodologia BIM es va més enllà dels models digitals en 3D i s’hi afegeix informació de tota mena a través de bases de dades per tenir un control més gran de tot el projecte, des de l’inici fins al seu manteniment al cap dels anys. Les eines bàsiques necessàries són els clàssics fulls de càlcul (com l’Excel) i programari de modelatge per a BIM, com Redit o Archicad, totes dues de pagament. Ara per ara encara hi ha poques eines gratuïtes per aplicar al BIM: una és Edificius, en què només es paga per exportar o imprimir els documents generats per emprar-los.

Gemma Urgell, periodista i consultora de comunicació estratègica.

ENGINYERS BCN no comparteix necessàriament ni es responsabilitza de les opinions expressades pels autors o col·laboradors d’aquesta publicació.