Dues grans amenaces planen sobre la UE: una, el canvi climàtic, una amenaça global i de conseqüències que poden arribar a ser catastròfiques per a la vida i l’economia mundial. L’altra, la seguretat energètica, una amenaça que afecta particularment Europa.

Els subministraments de gas natural procedents de Rússia i els de petroli procedents de l’Orient Mitjà no són segurs i, com s’ha vist reiterades vegades, poden quedar interromputs per causes polítiques. És imperatiu, doncs, reduir la dependència energètica, mirant de produir energia amb fonts d’energia renovable i reduint els consums (i, per tant, millorant l’eficiència energètica).

Com a resposta a aquestes amenaces, l’any 2007 el Consell Europeu va adoptar el compromís de transformar Europa en una economia eficient energèticament i baixa en emissions de carboni. Aquest compromís es va concretar en:

  • Assolir, l’any 2020, un 20% de reducció en les emissions de gasos amb efecte d’hivernacle (GEH), en relació amb l’any 1990.
  • Aconseguir, l’any 2020, que el 20% de l’energia final consumida sigui d’origen renovable (un 10% en el sector del transport).
  • Aconseguir que el 2020 el consum tant d’energia final com d’energia primària es redueixi un 20% en relació amb els consums que l’any 2007 es projectaven per al 2020.

Els progressos en la reducció d’emissió de GEH a la UE han estat enormes: entre el 1990 i el 2015 les emissions de GEH es van reduir un 22%. Ara ja es treballa per aconseguir que el 2030 la reducció dels GEH sigui del 40% en relació amb els nivells de 1990.

Els progressos en el consum d’energia d’origen renovable no han estat tan espectaculars. Veient que el 2020 no s’assoliria l’estalvi del 20% en el consum d’energia, la UE va publicar l’any 2012 la Directiva 2012/27/UE, un dels objectius de la qual era “establir un marc comú de mesures per al foment de l’eficiència energètica dins de la Unió”. La Directiva es va transposar l’any 2016, mitjançant el Reial decret 56/2016.

Un dels objectius del Reial decret és normalitzar les auditories energètiques. És un estudi dels consums i dels tipus d’energia que utilitzem en una empresa. Té l’objectiu d’obtenir informació dels nostres sistemes energètics i, a partir d’aquesta informació, proporcionar eines per disminuir els consums i estalviar.

El Reial decret és d’aplicació a les grans empreses (no a les pimes) i estableix com a obligació per a aquestes empreses que passin una auditoria energètica cada quatre anys. Les empreses han d’auditar un mínim del 85% de l’energia final consumida.

EL COL·LEI CERTIFICA EXPERTS EN AUDITORIES ENERGÈTIQUES
L’auditoria la poden elaborar auditors energètics qualificats degudament, així com tècnics qualificats de la mateixa empresa auditada i cal tenir en compte que ENGINYERS BCN promou i desenvolupa la Certificació d’Experts en Auditories Energètiques. L’ICAEN disposa del llistat d’auditors d’eficiència energètica i verifica si les auditories energètiques s’han fet de manera adequada. També al web del Col·legi (www.enginyersbcn.cat) trobareu un llistat d’auditors d’eficiència energètica.

A Catalunya hi ha 594.498 empreses (dades de l’Idescat; any 2015). D’aquestes, el 98,79% són pimes. Així que, actualment, el Reial decret és d’aplicació únicament a l’1,21% del total (a les grans empreses).

M. Carmen Parejo Mir, Comissió de Medi Ambient i Seguretat (CMAS).

ENGINYERS BCN no comparteix necessàriament ni es responsabilitza de les opinions expressades pels autors o col·laboradors d’aquesta publicació.